dilluns, 8 de juny del 2015

SÓC COM MENJO

He sentit moltes vegades: "ets el que menges". Hi estic d'acord, però només em dóna informació parcial del que representa menjar. Veig al meu voltant molta preocupació en QUÈ menjo, la gent em pregunta sovint sobre si fan bé en menjar una cosa o una altra, m'expliquen sobre algun producte de propietats meravelloses que consideren que he de coneixer. Gràcies per fer-me arribar tanta informació... però a part de ser el que menjo, he de recordar que sóc COM menjo.

Paissatge de Carl Warner, amb el menjar podem construir la nostra realitat


Fes un exercici, pensa en un moment quotidià en el que estàs menjant i repon aquestes preguntes, si pots pren-te prou temps per contestar-les amb el màxim de detall possible:

- On estàs menjant, com és l'entorn?
- Com estàs assegut? On tens posada la teva atenció?
- Com mastegues? com empasses?
- Et cau bé a l'estómac el que menges? et quedes amb gana? t'atipes ràpid? menges en excès?
- Com és la digestió? Què sents?
- Com evacues?

Segurament cada menjada del dia és diferent i pots fer l'exercici per cadascuna d'elles, pot ser que ja estiguis adonant-te que la manera com menges, i tot el procés posterior, és un reflexe de la teva vida, del ritme que portes, del moment que estàs vivint. Potser vols canviar alguna cosa al respecte, adonar-te'n és el primer pas cap al canvi.

Hi ha moltes maneres d'iniciar i afrontar els canvis. Una d'elles és a través de l'alimentació. Fer petites modificacions en COM menjo, pot ser l'inici d'un canvi més profund.

Una manera de començar, és que, de les preguntes anteriors, en triis una, la que triis és la que necessites canviar per millorar, però procura que només sigui una, per començar. Busca el paral·lelisme en la teva vida, per exemple: "mastego molt ràpid igual que amb la feina/familia/amics, que m'empasso tot el que em posen davant sense assaborir-ho", "no digereixo bé els aliments, igual que amb les notícies que estic rebent de la meva familia, no les assimilo, no puc". A vegades no resulta tan evident el paral·lelisme, ja que nosaltres mateixos ens creem realitats inventades per amagar problemes més profunds, en aquest cas, no et preocupis, centra la teva atenció en el procés fisiològic (mastegar, empassar, digerir....) i ves buscant maneres senzilles de millorar-ho, per exemple: "me n'he adonat que no digereixo bé cert aliment o cuinat d'una determinada manera, doncs durant un temps no el menjaré o el cuinaré d'una altra manera".

A mesura que observis el procés i introdueixis el canvi en la manera com menges, es molt possible, que, si ho permets, això passi a altres aspectes de la teva vida.

Els canvis, poden ser duradors o no, depèn de mi i del moment. Evidentment els casos que són greus i, sobretot, si impliquen risc per a la vida, han de ser acompanyats per un bon metge.

Un professor de bioquímica de la Universitat, Javier Casado, va dir en una classe una frase que m'ha acompanyat des de llavors: "El equilibrio químico es la muerte". Mentre hi ha vida, hi ha desequilibri, el desequilibri no és més que el canvi, la regulació dels procesos, la causa/efecte, el motor que mou els organismes. Són els desequilibris químics els que provoquen la reacció següent.

Si tens dubtes o vols comentar alguna cosa ho pots fer deixant un comentari més avall, o em pots escriure personalment omplint el formulari a la dreta de la pàgina.